Desapego i finançament

Llegeixo aquestes darreres setmanes el debat sobre la finançament autonòmic i les diferents posicions que es mantenen a les diferents autonomies.

Montilla ha obert la caixa dels trons amb les seves demandes -que alguns qualifiquen d’extemporanies- amb un fons clarament econòmic trufat -com deia l’altre- amb un revestiment, el famós desapego, més propi dels nacionalistes. No s’ha de dir que aquests estan cofois per l’actitud del seu president xarnego.

A primera vista entenc perfectament que cadascú miri per les seves carxofes. És lògic que un president vulgui beneficiar-se el màxim possible dels diners a repartir del Fons de Suficiència. (finançament addicional que te per objecte cobrir la diferència entre necessitats de depesa de cada comunitat autònoma i la seva capacitat fiscal -recaptació-).D’altra banda el principi de solidaritat be recollit a la Constitució espanyola amb l’objectiu de vetllar per l’establiment d’un equilibri econòmic adequat i just entre les diferents parts del territori. La questió estriba en les paraules, adequat i just.

Ho entenc inclòs quan els números deixen clarament i palès un desajust en el repartiment que fa que els territoris que més aporten acabin essent els que menys renda perceben per capita. Així ocorre amb les comunitats de Madrid, Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana que desprès de la anivellació queden molt per baix de la mitjana espanyola. No passa com a Canada o a Alemanya on les comunitats que més aporten, contribueixen al fons de solidaritat però al final continuen essent les que més ingressen per capita.

Malgrat l’aportació important de Catalunya al Fons, continua existint l’errònia percepció que associa singularitat catalana amb privilegi. És a dir, qualsevol reclamació que faci el govern català es trobarà amb la crítica frontal tot i ser justa. I en aquest cas concret no pot ser més justa. Els catalans volem rebre el finançament que ens pertoca si volem mantenir els serveis amb una qualitat mínima (com els que te Extremadura, posem per cas, un receptor net)

La reclamació deu ser tan clara que l’Estat ja està disposat per a modificar el sistema de finançament de les comunitats. Inclòs està disposada al repartiment del 120% del pastis ja que declaren que cap autonomia rebrà menys del que rep. No s’estan per enfrontaments amb els diferents territoris! Com es fa aquest repartiment si no és amb una major aportació de la caixa de l’Estat?

No tinc clar si la solidaritat, els seus conceptes, s’han de limitar o no a uns determinats com es proposa des del Govern Català, però el que si tinc clar que no podem continuar essent contribuïdors nats de les arques i acabar percebent menys que els que són receptors nets. És un model que s’ha d’acabar per que es marcadament injust.

Tornant al desapego anunciat per Montilla, considero que no deu ser tal quan aquí, a les eleccions estatals, el nombre de votants es multiplica de tal manera que el PSC guanya de lluny. Per cert gràcies als vots al PSOE.
Cony amb el desapego?

De tota manera, amb desapego o sense, vull recolzar les demandes del nostre president, per justes i per solidaries.

Comentaris d’altres blogers badalonins:
La Leche se esta agriando por
F.Bello
Catalunya solidaritat i fanançament por
J.Duran

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s